El Consell de Ministres celebrat el dimarts (15/6/21) ha acordat presentar Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 11/2020, del 18 de setembre, “de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge”, en vigor des del passat 22/9/2020.
Tot i que habitualment, la presentació del recurs va acompanyada de la suspensió cautelar de la norma impugnada, en aquesta ocasió, el propi govern ha descartat fer-ne ús de la suspensió, ja que com va avançar la Ministra d’Hisenda i Portaveu del Govern, Sra. María Jesús Montero, el Govern prepara una Llei estatal d’habitatge que recull molts aspectes de la Llei Catalana objecte de recurs.
Així doncs, fins que no es pronunciï el Tribunal Constitucional, el que pot trigar entre un i dos anys, la Llei de Contenció de lloguers continuarà sent d’aplicació fins el proper 21 de setembre, a partir d’aquesta data, la llei serà d’aplicació a aquells municipis que hagin sol·licitat la declaració de zona d’habitatge tens.
Per tant, d’acord amb l’exposat, mentre no canviï la qualificació d’àrea amb mercat d’habitatge tens que actualment tenen els municipis de Calafell, Reus, Salou, Tarragona, Tortosa i El Vendrell, o el TC resolgui sobre la inconstitucionalitat de l’esmentada norma, tots els contractes que es formalitzin quedaran igualment subjectes a la contenció de preus, essent obligatori acompanyar, al contracte d’arrendament, el resultat de l’índex de preus de referència de lloguer consultat en la data de signatura, i quedant fixat el preu del lloguer pel més baix de l’import que resulti de l’índex de referència o el que s’hagués pactat en el contracte de lloguer immediatament anterior.
En aquest sentit, donada la complexitat que implica la confecció del contracte de lloguer per aplicació de la vigent normativa, recomanem que al moment de formalitzar-ho comptin amb l’assessorament de professionals, per tal d’evitar tant possibles problemes, com la imposició de les sancions que es poden derivar de la seva incorrecte aplicació.
Confiem en que els Ajuntaments, en base a les dades objectives dels seus respectius mercats de lloguer, no optin per l’aplicació de la contenció de rendes, que té un clar efecte desincentivador pels arrendadors i que s’acaba traduint en una reducció del nombre d’immobles que s’incorporen en el mercat. Els inversors que poden aportar una major oferta apostaran per municipis no regulats.
Més que regulació de preus el que convé és assolir una àmplia oferta de lloguer social, sigui amb inversió publica, privada o a través de les diferents formules de col·laboració publico-privada. Totes les Administracions haurien de centrar els seus esforços en fer polítiques encaminades a incrementar el parc d’habitatges social.
