El Congrés tomba la reforma de la LAU. La Regulació dels Lloguers torna a ser la d’abans de la pretesa reforma que tan sols ha durant un mes.
El Congrés dels Diputats no ha convalidat el decret-llei de reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), així com d’altres normes que afecten els lloguers (com, per exemple, la tributació de l’Impost de Transmissions Patrimonials, la limitació de les garanties addicionals o la intervenció dels serveis socials dins el tràmit dels desnonaments).
La no convalidació del decret-llei en suposa la derogació a partir de la seva publicació al BOE i amb els efectes immediats que defineix la norma derogatòria. Des del punt de vista estrictament jurídic, la no convalidació implica la derogació del reial decret-llei per part del Congrés, però pel que fa als contractes signats des del dia 19 de desembre de 2018 fins al 22 de gener de 2019, els hi serà sempre aplicable la regulació del decret-llei derogat, atès que han tingut lloc i s’han signat quan el decret-llei era plenament vigent (la durada mínima del contracte de cinc anys més tres de pròrroga tàcita; set anys inicials si l’arrendador és una persona jurídica i pròrroga també de tres anys; la limitació a dues mensualitats de la fiança o del l’aval addicional al mes de fiança obligatòria i el pagament de les despeses immobiliàries per part de l’arrendador si és una persona jurídica, exempció del pagament d’ITP i d’altres modificacions).
Pels contractes que se signin a partir d’ara, seguiran vigents les normes anteriors, com si el decret-llei no hagués existit mai.
I, per tant, per a les persones que signin a partir d’ara un contracte d’arrendament, estan sota el que determina la Llei d’Arrendaments Urbans que va ser reformada l’any 2013 (durada mínima del contracte es redueix a tres anys més un de pròrroga tàcita, tant si l’arrendador és persona física com jurídica; l’arrendador pot sol·licitar els avals addicionals al mes de fiança que estimi oportuns sense cap mena de límit i també pot exigir que sigui el llogater qui pagui les despeses corresponents en relació a la contractació del lloguer de l’habitatge).
També queda sense efecte la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil relativa als desnonaments (que hauria permès que el llogater al·legués vulnerabilitat social, la qual cosa obligava al jutge a demanar un informe als serveis socials. En cas que l’informe ratifiqués aquesta situació, el desnonament es paralitzava un mes (dos si el propietari era una persona jurídica).
També s’haurà de seguir pagant l’Impost de Transmissions Patrimonials al tipus del 0’5% (ja que l’exempció ha quedat sense efecte). D’aquesta manera queda modificada i sense efecte la informació que al respecte vam donar als nostres associats en aplicació d’aquest Reial Decret derogat, tot i que segueix plenament vigent la part referida a l’ITP dels avals en els contractes d’arrendament.
