El dia 22 de setembre de 2020, entrà en vigor la regulació de preus de lloguer aprovada pel Parlament de Catalunya, que s’ha modificat segons expliquem al final de la pàgina.
Sens perjudici de que amb posterioritat pugui ser o no declarada inconstitucional pel TC en quant entra en col·lisió amb l’article 17.1 de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), que determina la llibertat de pacte entre les parts en la determinació de la renda, les Cambres de la Propietat ens hem manifestat repetidament contra aquesta normativa i val la pena recordar, que el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va assessorar sobre la seva inviabilitat jurídica.
Les principals preguntes/consultes que se’ns fan són les següents:
A quines poblacions afecta?
Pel primer any de vigència, a les comarques de Tarragona és d’aplicació a Calafell, Reus, Salou, Tarragona, Tortosa i El Vendrell. A partir del 1r any s’aplicarà a aquelles poblacions que hagin tramitat el corresponent expedient per a la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens, que han d’instar els ajuntaments i ser aprovat per la Generalitat.
A quins habitatges afecta?
- A aquells habitatges que constitueixin la residència permanent de l’arrendatari.
- Queden exclosos d’aquesta regulació, els habitatges nous o procedents de gran rehabilitació, durant els 3 primers anys des de la finalització de la construcció, els arrendaments anteriors a l’1 de gener de 1995, els arrendaments d’Habitatges de Protecció Oficial, els habitatges de xarxes públiques d’habitatge social i els habitatges segons condicions d’arrendament de lloguer social obligatori.
Com s’ha de determinar la Renda Inicial en els nous contractes de lloguer?
El preu màxim que es pot concertar és el menor dels preus entre:
- El que resulti de l’Índex de referència, el mitjà (preu m2 x superfície útil). Premi aquí per calcular-ho
- El preu que consti en el darrer contracte d’arrendament que s’hagi fet d’aquest habitatge (si els contractes són posteriors al 22 de setembre de 2015) actualitzat amb l’índex de garantia de competitivitat (IGC).
Variacions sobre el preu de referència:
- Si dins de l’últim any ha fet obres a l’habitatge que millorin la seva habitabilitat, seguretat, confortabilitat o l’eficiència energètica, pot incrementar la renda amb un import anual que és el resultat d’aplicar sobre l’import invertit (no es tenen en compte les subvencions rebudes), el percentatge corresponent al preu legal del diner incrementat en 3 punts.
- Per característiques específiques de l’habitatge (mínim 3). Les parts poden concertar un increment o un decrement de preu del 5% en funció d’aquestes característiques específiques: ascensor, aparcament, moblat, calefacció o refrigeració, ús de zones comunes jardí, terrat, piscina (o altres equipaments comunitaris), consergeria, vistes especials.
- Habitatges de nova construcció, durant els 3 primers anys no els és d’aplicació aquesta llei de contenció de preus, i els primers 5 anys a comptar des del final d’obra, el preu es pot ajustar fins a l’àrea superior del índex de referència, excepte en el cas que s’hagin obtingut subvencions públiques per a la seva execució.
- Si es realitzen obres de millora amb contracte vigent (no les de manteniment i conservació), finalitzat el període de pròrrogues obligatòries del contracte, es pot incrementar la renda amb l’import resultant d’aplicar a la inversió realitzada l’interès legal del diner incrementat en 3 punts.
Règim especial per a propietaris amb ingressos reduïts.
Queden exclosos de la determinació del preu màxim de lloguer segons l’índex de referència, aquells propietaris arrendadors que els ingressos de la seva unitat familiar no superi 2,5 vegades l’IRSC. Tanmateix els hi segueix sent d’aplicació la limitació en quant que el preu d’un nou contracte no pot superar el preu establert en el contracte anterior si aquests té una antiguitat inferior als cinc anys. No serà d’aplicació aquesta excepcionalitat si els ingressos de l’arrendatari no supera els 3,5 els IRSC.
Com s’actualitza la renda inicial?
No hi ha cap variació al respecte, s’aplica l’article 18 de la LAU.
Que es pot repercutir als arrendataris?
No hi ha cap variació, per acord de les parts, es poden repercutir a l’arrendatari les despeses generals i serveis individuals segons determina la LAU.
Obligacions formals
En l’oferta que es faci de l’habitatge en arrendament, cal que hi consti l’índex de referència del preu de lloguer i si s’escau la renda del darrer contracte de lloguer.
Si la renda ve determinada per un contracte anterior, l’arrendador ha d’informar per escrit a l’arrendatari de la data i l’import de la renda anterior i justificar l’establiment de la nova renda.
En el contracte d’arrendament cal adjuntar al contracte el document del preu de referència a la data del contracte.
Els incompliments de la llei queden afectats amb el règim sancionador de la llei de l’Habitatge (a tenir en compte que és aplicable la normativa de sancions prevista en aquella llei, que estableix que la sanció mínima mai pot ser inferior a 3.000 € i que la màxima en infraccions molt greus pot arribar al 900.000 €).
Novacions
Si es fan novacions de preu o de durada en els contractes vigents a l’entrada en vigor d’aquesta norma, els hi és d’aplicació la determinació dels preus màxims d’aquesta nova normativa.
Última novetat de desembre de 2020:
La darrera mesura urgent aprovada pel Govern de Catalunya que limita més la llibertat de pactar els lloguers entre arrendadors/es i llogaters/res.
Es tracta del Decret-llei 50/2020, de 9 de desembre (DOGC 11/12/2020).
En ell s’estableix que els arrendadors no podran repercutir als llogaters les despeses generals i els serveis individuals de l’habitatge (per exemple, despeses comunitàries o assegurança de la llar, entre d’altres) si aquesta repercussió no es va pactar en el contracte d’arrendament precedent, en el cas d’existir, si aquest es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 -cinc anys anteriors a la data d’entrada en vigor de la llei de contenció de rendes de Catalunya.
Quan ens afecta la norma?
Afecta als nous contractes d’arrendament d’habitatge i les pròrrogues que es signin a partir del dia 12 de desembre de 2020 -data d’entrada en vigor d’aquest Decret Llei.
Supòsits en els que es pot trobar l’arrendador:
- Què passa si el contracte anterior es va signar abans del dia 22 de setembre de 2015?
En aquest cas, l’arrendador podrà repercutir les despeses generals i els serveis individuals sempre i quan s’indiqui de manera expressa en el nou contracte d’arrendament d’habitatge o pròrroga. Caldrà indicar de manera desglossada i diferenciada a la renda els imports a què es refereixen. El llogater ha de conèixer exactament la xifra que haurà de pagar per aquests conceptes.
- Què passa si el contracte anterior es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 i ja estava repercutint les despeses generals i els serveis individuals de l’immoble?
En aquest cas, la norma ens permet seguir repercutint les despeses generals i els serveis individuals. Ara bé, caldrà indicar-ho de manera clara i precisa en el nou contracte d’arrendament o pròrroga convencional.
- Què passa si el contracte anterior es va signar amb posterioritat al dia 22 de setembre de 2015 i no estava pactada la possibilitat de repercutir aquestes despeses, però ara sí vull que ho pagui?
Malauradament, en aquest cas, no es podrà pactar que el llogater assumeixi el pagament de les despeses ni dels serveis individuals en el nou contracte d’arrendament o document de pròrroga. La norma ho prohibeix expressament.
Per tant, si bé és cert, que des de Cambra, hem estat recomanant que l’arrendador repercuteixi, de manera diferenciada a la renda: les despeses comunitàries, l’assegurança de la llar, etc., tal i com ho permet fer la Llei d’Arrendaments Urbans, a partir d’ara, si vam signar un contracte d’arrendament d’habitatge amb posterioritat al 22 de setembre de 2015 i en el seu redactat no es va pactar aquesta possibilitat, ara tampoc podrem repercutir-les.
Des de Cambra, pensem que només es podrà repercutir l’IBI i les taxes municipals, de forma diferenciada a la renda, ja que el text d’aquest Decret Llei només es refereix a les despeses generals de l’immoble i als serveis individuals però, en cap cas, als tributs o taxes. En aquest mateix sentit, la Llei d’Arrendaments Urbans estatal de 24 de novembre de 1994 – modificada l’any 2019- (Real Decreto Ley 7/2019, de 1 de marzo) regula separadament les despeses generals dels tributs com a conceptes repercutibles.
En conseqüència, podem entendre que la regulació del Decret Llei no afecta a la repercussió de l’IBI o taxes municipals que sí es podran repercutir.
Posem a la seva disposició els nostres serveis jurídics per aclarir qualsevol dubte que els pugui oferir aquesta nova regulació.
