A partir del setembre la Generalitat pagarà el lloguer de les persones vulnerables amb data de desnonament fixada i que estiguin a l’espera d’un habitatge amb lloguer social.
La mesura s’emmarca en el programa Reallotgem, dotat inicialment amb 20 milions d’euros i que preveu cobrir al menys 1.500 casos de famílies que compleixen els requisits de la mesa d’emergència de la Generalitat.
La idea és que el Govern assumeixi els costos de les persones afectades per una ordre d’expulsió, independentment de si es tracta d’una ocupació o un cas per impagament del lloguer.
El funcionament és el següent: la Generalitat actuarà com a llogatera davant del propietari i cobrirà els costos de lloguer d’aquestes famílies amb contractes d’entre 5 i 7 anys de durada i al preu indicat per l’índex de referència establert a la llei d’arrendaments urbans.
Com a resultat, les famílies que s’acullin a la mesura hauran d’abonar entre el 10% i el 18% dels seus ingressos -el que serien de mitjana uns 70 euros mensuals de lloguer- i serà l’administració qui pagarà l’import restant al propietari fins a arribar al preu que marca el contracte. En els casos de lloguer, el govern també assumirà fins a sis mesos del deute que hagin acumulat.
Com es farà?
La fórmula que utilitzarà el Govern per poder facilitar aquestes ajudes es fonamenta en dos contractes de lloguer diferents:
- Un primer document que signaran la Generalitat i el propietari un cop arribin a un acord, i
- Un segon entre la Generalitat i el llogater en risc de perdre casa seva.
Sempre dependrà de la “bona voluntat” dels propietaris, que en cap cas estaran obligats a lliurar l’habitatge. Per aquest motiu el Govern preveu la possibilitat d’assumir el cost del lloguer mentre durin les negociacions -com a garantia de cobrament per als propietaris- i mentre busquen un habitatge alternatiu per si no s’arriba a un acord. En aquest últim cas, s’insistiria a tots els ajuntaments per buscar una solució.
Els contractes se signaran un per un i de manera bilateral entre la Generalitat i els propietaris. Però de la mesura se n’exclouen aquells que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies abans d’iniciar el desnonament (són els propietaris grans tenidors que siguin persones jurídiques i que disposin de 15 pisos o més en propietat, segons estableix la llei 24/2015).
A curt termini, el Govern espera que es puguin beneficiar d’aquesta eina les 185 famílies amb data de desnonament fixada entre principis de setembre i mitjans d’octubre, però és segur que els casos seran “molts més”, especialment arran de la fi de la moratòria que prohibeix els desnonaments a famílies vulnerables el 9 d’agost (sembla -quan redactem aquesta nota- que el Govern central allargarà el termini fins a 31 d’octubre de 2021).
