El Ple del Tribunal Constitucional ha dictat sentència declarant inconstitucional part del Decret Llei de Govern de Catalunya 17/2019 que regula les mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Aquest decret introduïa modificacions a altres disposicions normatives com la Llei 18/2007 de 28 de desembre, de dret a l’habitatge, llei 24/2015 de 19 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/2016 de 23 de desembre de mesures de protecció a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social.
El motiu pel qual es declara la inconstitucionalitat de diversos articles d’aquest Decret Llei 17/2019, resideix en el fet que aquestes modificacions que introdueix respecte de lleis anteriors i que a més afecten el règim essencial del dret de propietat reconegut en l’art. 33 CE, no pot ser objecte de regulació mitjançant un decret llei.
El contingut dels articles declarats nuls, bàsicament, afectaven la regulació de les següents qüestions:
INCOMPLIMENT DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA PROPIETAT
Es declara la inconstitucionalitat dels articles del Reial Decret 17/2019 que introduïen modificacions a la Llei 18/2007 de 28 de desembre que regula el dret a l’habitatge, pel que fa als supòsits d’incompliment de la funció social de la propietat d’un habitatge o edifici d’habitatges quan “romania desocupat de manera permanent i injustificada per un termini de dos anys. Ni l’ocupació d’aquests habitatges sense títol habilitant ni la transmissió de la seva titularitat alteren la situació d’incompliment de la funció social de la propietat “.
Aquest incompliment de la funció social de la propietat per falta d’ocupació s’estenia també als habitatges amb protecció oficial o reservada pel planejament urbanístic a aquesta mena de residència. En aquests dos supòsits, a més, considerava la norma que es produïa un incompliment del deure de la propietat de destinar-los als usos compatibles amb l’ordenació territorial i urbanística.
Més enllà de la definició d’habitatge buit com aquells habitatges o edificis d’habitatges que romanguin desocupats de manera permanent i injustificada per més de dos anys, s’introduïa una modificació per la qual s’estenia aquesta situació anòmala de desocupació als edificis d’habitatges en construcció amb més del 80% de les obres executades, un cop transcorreguts més de dos anys des de la finalització del termini màxim per acabar-les.
El TC declara inconstitucional el règim sancionador en cas de declaració d’incompliment d’aquesta funció social, en el qual es facultava a l’Administració per actuar en cas que el propietari desatengués els requeriments per adoptar les mesures necessàries per ocupar aquests habitatges com a residència de persones. Aquestes mesures abastaven des de l’execució forçosa amb imposició de multes que al seu torn eren compatibles amb les corresponents sancions per la infracció administrativa, fins l’expropiació forçosa en els casos legalment establerts, i si el propietari era una persona jurídica privada, l’execució forçosa de les mesures requerides per l’administració es podia exigir mitjançant la imposició d’una multa de 1.000 € per cada habitatge i per lapsus de temps d’un mes mentre romangui desocupat i amb un límit màxim total del 50% del preu estimat de l’habitatge.
OBLIGACIÓ ALS PROPIETARIS D’HABITATGES A OFERIR EL SEU LLOGUER FORÇÓS
El segon grup de preceptes declarats inconstitucionals, es refereixen a l’obligació dels propietaris grans tenidors d’oferir un lloguer social en determinades circumstàncies i condicions.
Aquesta obligació d’oferiment de lloguer social ja venia regulada en l’anterior Llei 24/2015 de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (vigent), així per exemple, les persones jurídiques que fossin grans tenidors o hagin adquirit després de l’1 abril 2008 habitatges provinents d’execucions hipotecàries, abans d’interposar qualsevol demanda d’execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, venien obligats a oferir als afectats (si estaven en risc d’exclusió residència) un lloguer social amb preu limitat.
El Decret Llei 17/2019, no modifica aquesta obligació per la qual cosa continua vigent, però sí introduïa altres supòsits i condicions noves, que són els declarats inconstitucionals pel TC, on s’estenia aquesta obligació d’oferir un lloguer social abans d’interposar una demanda judicial de desnonament als motius:
• Per finalització o venciment de contracte (o qualsevol títol que habiliti l’ocupació).
• Per ocupació d’un habitatge sense títol jurídic “(habitatge buit o desocupat i sempre que el demandant gran tenidor s’inclogués dins dels supòsits definits legalment).
També són declarades inconstitucionals les modificacions introduïdes per aquest Decret Llei referides a l’obligació de renovar, per una única vegada, els lloguers socials un cop arribats a la seva finalització i la inclusió dins de la definició del concepte “gran tenidor” dels fons de capital risc o titulació d’actius i de les persones físiques que disposi de la titularitat de més de 15 habitatge. Gràcies a aquesta declaració de nul·litat, per exemple, les persones físiques pel fet de ser propietàries de més de 15 habitatges no podran ser considerades com a grans tenidors.
EXPROPIACIÓ FORÇOSA D’HABITATGES BUITS
Altres preceptes declarats inconstitucionals de la Llei 17/2019 introduïen modificacions a la Llei 4/2016 de 23 de desembre de mesures de protecció al dret de les persones en risc d’exclusió social, i atribuïen a l’administració facultats d’expropiació forçosa d’habitatges buits al·ludint a l’interès social. Amb això s’intentava dotar a l’administració d’un parc d’habitatges assequibles de lloguer per atendre les necessitats d’habitatges de les persones en risc d’exclusió residencial. D’altra banda, també s’obligava als grans tenidors d’habitatges buits a oferir als seus ocupants en situació de risc el reallotjament en un habitatge de la seva titularitat en règim de lloguer.
