El passat 8 de març va entrar en vigor la Llei catalana 1/2022, del 3 de març, per afrontar l’emergència social en l’àmbit de l’habitatge. Aquesta Llei recupera i amplia les mesures del Decret Llei 17/2019, després de la seva anul·lació pel Tribunal Constitucional per considerar que es vulneraven els límits de regulació d’un decret llei. – Accedir a la notícia
Entre les modificacions més significatives d’aquesta Llei, destaquen:
LLOGUER SOCIAL
– Imposa als grans tenidors d’habitatges l’obligació d’oferir un lloguer social a famílies sense alternativa habitacional i que estiguin en risc d’exclusió residencial abans d’interposar qualsevol demanda d’execució hipotecària o de desnonament per impagament. També fa extensiva aquesta obligació (a través d’una nova disposició addicional) als grans tenidors abans d’interposar l’acció de desnonament per venciment de la durada màxima del contracte, durant el període de cinc anys en cas que el gran tenidor sigui una persona física, set anys en cas de persona jurídica i dotze anys en cas de bancs o fons d’inversió.
– Imposa el lloguer social per a aquelles famílies que hagin ocupat pisos de bancs o fons d’inversió, abans de l’1 de juny del 2021, ja sigui perquè van quedar sense títol habilitant després d’un procés d’execució hipotecària o d’una demanda de desnonament.
DEFINICIÓ DE GRAN TENIDOR D’HABITATGE
Introdueix una nova definició de gran tenidor d’habitatges incloent aquelles persones jurídiques (empreses) que per si soles o a través d’un grup d’empreses posseeixin més de 10 habitatges (abans eren 15), per adequar-ho a la definició de gran tenidor que estableix la normativa estatal.
REGISTRE DE GRANS TENIDORS
Una altra novetat és l’elaboració d’un Registre on s’inscriuran les persones jurídiques que siguin grans tenidors d’habitatges que dependrà de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat. El termini per inscriure’s és d’un mes des de l’entrada en vigor de la Llei.
HABITATGE BUIT
La norma defineix l’habitatge buit com aquell habitatge o edifici d’habitatges que romanguin desocupats de manera permanent i injustificada durant un període de més de dos anys.
Es considera que l’habitatge buit incompleix la funció social de la propietat i atorga poders a l’administració per adoptar mesures d’execució forçosa, i en alguns casos d’expropiació, quan el propietari no hagi complert el requeriment de l’administració per ocupar-lo.