Aquesta reforma de la LAU, en general, i segons diu en la seva exposició de motius busca, incrementar l’oferta d’habitatges en lloguer, oferir major seguretat jurídica tant a l’arrendatari com a l’arrendador i aconseguir un alleujament financer a les llars més vulnerables en situació de desnonament a través de diferents mesures. Queda per a futures lleis l’adopció d’altres mesures en el mercat d’habitatge de lloguer (limitació del preu del lloguer, possibles exempcions per a l’arrendador i arrendatari, etc.) que amb tota probabilitat es consensuaran durant el 2019.
Els punts més destacats d’aquesta nova reforma que s’aplicarà a tots els contractes de lloguer que se celebrin a partir del dia 19 de desembre de 2018.
Regulació dels contractes de lloguer
Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint les següents modificacions que afecten els contractes del lloguer:
1. S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en el qual el llogater pot romandre en l’habitatge arrendat.
2. S’amplia el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.
3. Es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de llarga durada. Així, es limita la càrrega econòmica que de vegades genera al llogater la signatura d’un nou contracte, a través d’un aval o dipòsit bancari que es suma a la quantia de la fiança.
4. Es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament.
5. S’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en els quals s’hagi incorregut per iniciativa directa de l’arrendatari.
6. Es millora i aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d’habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.
