Ja hem perdut el compte de les vegades que s’han prorrogat les mesures del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març que en definitiva estableixen la suspensió temporal dels procediments de desnonament i els llançaments per a les llars sense alternativa d’habitatge.
Aquestes mesures tenien raó de ser en les dates en què es va publicar aquest Reial decret llei per a protegir a les famílies vulnerables a conseqüència de la crisi originada per la pandèmia, davant la impossibilitat dels llogaters de complir amb la seva obligació de pagament de la renda, el que podia justificar la intromissió de l’Estat en un bé que forma part de la propietat privada de l’arrendador.
Però el cert és que havent transcorregut quasi dos anys des de l’aprovació d’aquesta normativa, el Govern ha dictat el Reial decret llei 2/2022, de 22 de febrer, per prorrogar, una vegada més, la suspensió dels desnonaments i llançament fins al 30 de setembre de 2022 en els casos de famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat econòmica.
Des del punt de vista de la Cambra, no ens sembla correcte continuar traslladant la responsabilitat de l’Estat (que hauria de disposar d’un parc d’habitatges suficients per donar solució residencial a les famílies vulnerables) als arrendadors d’habitatges, que han de patir la suspensió dels desnonaments i llançaments. El que sens dubte no s’aconseguirà amb la pròrroga d’aquestes mesures és fomentar el lloguer. Tot el contrari, perquè hem de ser conscients que, si davant la manca de pagament del lloguer o l’ocupació d’un habitatge sense cap títol, ens podem trobar amb la suspensió de la possibilitat de poder recuperar l’habitatge si així ho sol·licita el llogater, endarrerint la recuperació de la possessió per part de l’arrendador, cada cop aquest serà més reticent a llogar el seu habitatge.
A continuació exposem les mesures que continuen vigents fins al 30 de setembre de 2022.
I.- Suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments
Tipus de contractes d’arrendament: Aquesta mesura afecta a tots els arrendadors d’habitatges que hagin de recórrer a la via judicial per extingir els seus contractes de lloguer sigui per manca de pagament o per l’expiració del termini pactat.
També s’aplica en els casos en què les persones que ocupen l’habitatge no tenen cap títol i es consideren en situació de vulnerabilitat, quan el propietari sigui una persona jurídica o un particular titular de més de deu habitatges.
Sol·licitud del llogater: El llogater o l’ocupant (en els casos en què el propietari sigui una persona jurídica o particular titular de més de deu habitatges) podrà instar l’incident de suspensió extraordinària del desnonament o del llançament quan es consideri en situació de vulnerabilitat econòmica que li impedeixi trobar una alternativa d’habitatge.
L’esmentada vulnerabilitat haurà de ser degudament acreditada pel llogater o per l’ocupant que haurà d’aportar la documentació que acrediti el seu estat de vulnerabilitat.
Sobre la base de l’informe emès pels Serveis Socials i de la documentació aportada, el Jutge haurà de determinar si acorda la continuació o la suspensió del procediment.
En cas que s’acordi la suspensió, aquesta, per imperatiu legal, no podrà estendre’s més enllà del 30 de setembre de 2022, data en què es reprendrà el còmput dels terminis aplicables, sempre que aquesta data no quedi prorrogada per una nova normativa.
II.- Dret dels arrendadors i propietaris a la compensació
Els arrendadors podran demanar una compensació quan, en els tres mesos següents a la data d’emissió de l’informe pels Serveis Socials, l’Administració no hagi adoptat les mesures adequades per atendre la situació de vulnerabilitat acreditada facilitant l’accés de les persones vulnerables a un habitatge digne.
La sol·licitud de compensació podrà presentar-se fins al 31 d’octubre de 2022 a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i consistirà en el valor mitjà que correspondria a un lloguer d’habitatge a l’entorn en què es trobi l’immoble determinat a partir dels índexs de referència del preu del lloguer més les despeses corrents de l’habitatge que acrediti haver assumit l’arrendador, pel període comprès entre que s’acordi la suspensió i el moment en què aquesta s’aixequi pel Tribunal o fins al 30 de setembre de 2022.
