Problemàtica i solucions potencials
Situació actual
D’acord amb el contingut de l’informe elaborat per la Property Rights Alliance, el seguiment i difusió del qual a Espanya realitza l’Institut d’Estudis Econòmics, la garantia del dret de la propietat és menor a Espanya que a la resta d’Europa. Clarament, situa Espanya a la zona baixa de la classificació de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE).
El fenomen de l’ocupació dels habitatges ja és alarmant des de fa alguns anys, a causa de la tolerància, quan no suport explícit, per part del legislador, tant estatal com local que estan donant als ocupants il·legals, negant el contingut essencial del legítim dret de la propietat, fins i tot amb fets que suposen activitats delictives (em refereixo a les màfies que, a l’empara de la cobertura legal de les lleis estan proliferant en les ocupacions il·legals).
Han de ser les administracions públiques i no els particulars, els que procurin una política urbanística d’habitatges socials, tal com passa a països del nostre entorn. No existeix a la Constitució cap norma legal que doni empara a l’ocupació, entesa com la usurpació de la possessió d’un bé immoble al propietari legítim.
A nivell estatal i amb el pretext de la situació d’emergència generada per la Covid-19, s’han publicat diversos decrets llei que han recollit la possibilitat de la suspensió dels desnonaments i llançaments en el cas de col·lectius vulnerables. Aquesta norma jurídica s’ha prorrogat des d’abril del 2020 i actualment està prevista fins al 31 de desembre del 2022.
L’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) destaca el cas particular de Catalunya que des de 2015 ha aprovat diferents lleis i decrets llei amb clara tendència a la defensa dels “presumptes” drets dels ocupants d’immobles, amb evident greuge per als propietaris; sobretot per als “grans forquilles” d’habitatges, obligant-los a oferir un lloguer social abans d’interposar una demanda judicial de desnonament o suspenent el procés judicial o el llançament forçós. De fet, la Llei 1/2022, de 3 de març, en recollir, una vegada més, l’obligació dels propietaris de realitzar una oferta de lloguer social als ocupants d’habitatges sense títol, contempla períodes de proposta del lloguer de fins a 12 anys.
Finalment, segons l’article publicat pel Sr. Ràfols Esteve (La legislació de Catalunya sobre l’habitatge i el sòl. Legalització de l’ocupació i paràlisi immobiliària) Catalunya lidera el rànquing amb 7.345 immobles ocupats al 2.021, el 45% del total, multiplicant per 4,8 la xifra de Madrid.
Termini per dictar sentències en procediments verbals -civils-
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, el període que han d’esperar els propietaris de mitjana a Espanya per fer fora un ocupa il·legal i, per tant, recuperar la possessió de l’immoble, es va situar en 2.021 en 18,1 mesos: és a dir:
- 9,6 mesos per als Jutjats de 1a Instància i
- 8,5 mesos sentències Audiències Provincials
És important tenir en compte així mateix que la durada del procediment judicial pot variar en funció de si es tracta d’un Jutjat d’una gran ciutat (on hi ha Jutjats exclusius de 1a Instància) o si es tracta d’un Jutjat d’un municipi més petit (en què no hi ha diferència entre Jutjats de 1a Instància i Instrucció). A tenir en compte així mateix els possibles recursos que poden plantejar els ocupants que poden dilatar en molt de temps el procediment.
Durada procediments civils segons dades del CGPJ a Espanya:
Possibles solucions
La realitat és que hi ha un consens generalitzat per solucionar l’actual situació de manera que els ocupants il·legals estiguin obligats a desallotjar l’immoble ocupat en un termini de 48 hores, com passa a Suècia, Dinamarca, Holanda o Alemanya i això es pot instrumentalitzar fàcilment mitjançant una reforma del Codi Penal a través dels mecanismes processals següents:
- Equiparació del delicte d’usurpació al d’aplanament de morada, de manera que la forquilla pugui obtenir la possessió gairebé immediata del bé ocupat il·legalment.
- La denúncia als cossos de seguretat, aportant el títol que acrediti la propietat o el dret de gaudi de l’immoble, ha de ser suficient perquè el Jutjat d’Instrucció de Guàrdia pugui dictar l’ordre de llançament forçós en un termini màxim de 48 hores.
- Modificació del Codi Penal perquè el delicte d’usurpació d’habitatge comporti pena de presó i no només una multa econòmica.
- Finalment, si es tracta d’un altre tipus d’immobles i els ocupants aporten documentació que, suposadament els habilita per ocupar l’habitatge o el local, se celebrarà una vista ràpida –com succeeix a les vistes penals– que estimaran o no les pretensions del demandant.
- Legitimar les comunitats de propietaris perquè puguin iniciar el procés de denúncia de l’ocupació.
