Com ja s’ha avançat per diferents mitjans, la Sentència del Tribunal Constitucional del 26 d’octubre ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de la plusvàlua municipal, més concretament el mètode de càlcul d’aquesta, perquè, segons la sentència, “estableixen un mètode objectiu de quantificació el resultat del qual és que sempre hi ha augment en el valor dels terrenys durant el període d’imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment”.
És molt lamentable que el poder legislatiu no hagi esmenat aquesta anomalia, ja que en dues sentències anteriors de 2017 i 2019, ja van declarar inconstitucional la forma en què es determinava el càlcul de la base imposable. En aquell moment, però, era només en aquells casos en què no hi havia plusvàlua real o l’import a pagar la superava. La sentència actual declara aquest tribut inconstitucional atès que tal com es calcula no grava una capacitat econòmica real (l’increment del valor dels terrenys) si no un quantia objectiva en funció del valor cadastral i el temps transcorregut des de la darrera liquidació.
La Sentència també remarca que no es podran reclamar les liquidacions que no estiguin impugnades en data anterior a la sentència ni les autoliquidacions de les que no s’hagi demanat rectificació.
La declaració d’inconstitucionalitat dels articles deixa sense efecte una de les principals vies de finançament de l’administració local: l’Ajuntament de Tarragona va recaptar l’any 2020 per aquest concepte 5’3 milions d’euros i pressupostava per l’any 2021 pràcticament la mateixa quantitat.
Tot i que el Ministeri d’Hisenda ja ha anunciat que revisaran l’impost “per garantir la seva constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments”, des de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona considerem que seria més raonable reorganitzar la tributació local, participant les Corporacions Locals en altres taxes (com per exemple, la Taxa de Reserva de domini públic radioelèctric), incrementant la seva participació a l’Impost sobre la Renda o modificant l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica donant-li un marcat caràcter mediambiental. D’aquesta forma, s’aconseguiria rebaixar l’excessiva pressió fiscal sobre els propietaris d’immobles i, de forma extensiva, a la resta de contribuents.
Finalment, també considerem que la sentència no fa sinó confirmar el clima d’inseguretat jurídica existent per l’endarreriment d’algunes reformes legislatives urgents com, per exemple, la d’aquest impost.
