La fiança es troba regulada a la vigent Llei d’Arrendaments Urbans de 24 de novembre de 1994 (en endavant LAU) que conté les disposicions comunes tant per als arrendaments de vivenda habitual com per als que són d’ús distint del d’habitatge (local, temporada).
Concretament, l’article 36 de la LAU assenyala que a la formalització del contracte d’arrendament serà obligatòria l’exigència de prestació de fiança en metàl·lic en quantitat equivalent a una mensualitat de renda en l’arrendament de vivenda i de dos en el lloguer per a ús distint del d’habitatge.
Continua aquest precepte preveient l’actualització de la fiança, però es disposa que durant els cinc primers anys de duració del contracte, o durant els set primers anys si l’arrendador fos persona jurídica, la fiança no estarà subjecta a actualització i, per altra part, s’estableixen diferents regles d’actualització segons el contacte d’arrendament s’hagués pactat o no per un període superior a cinc anys, o de set anys si l’arrendador fos persona jurídica.
REGLES LEGALS D’ACTUALITZACIÓ DE LA FIANÇA
En definitiva, l’actualització de la fiança es regeix per les següents regles:
a) Durant els cinc primers anys de duració del contracte, o durant els primers set anys si l’arrendador és persona jurídica, la fiança no s’ha d’actualitzar.
b) En cas de contracte amb duració pactada igual o inferior a 5 anys i pròrroga posterior, l’actualització de la fiança es farà després de transcorreguts 5 anys i de forma tal que a partir del 6è any la quantia de la fiança serà anàloga a la renda vigent en aquell moment.
La mateixa regla serà aplicable quan l’arrendador sigui persona jurídica, si bé l’actualització es farà després de transcorreguts 7 anys i serà a partir del 8è any que la quantia de la fiança haurà de ser igual a la renda vigent en aquell moment.
Cada cop que l’arrendament es prorrogui, les parts podran exigir recíprocament una actualització de la fiança tendent a fer-la igual a una o dues mensualitats de la renda vigent al temps de la pròrroga, segons es tracti d’arrendament de vivenda o d’arrendament per a ús distint del d’habitatge.
c) En cas de duració pactada superior a cinc (5) anys, o set (7) anys en cas que l’arrendador sigui persona jurídica, l’actualització podrà ser lliurement pactat per les parts.
Aquesta llibertat comporta inclús la possibilitat de pacte de no actualització de la fiança. Ara bé, en cas que no s’hagi pactat res en ordre a l’actualització de la fiança, el que s’ha pactat per a l’actualització de la renda es presumeix volgut també per a l’actualització de la fiança.
OBLIGACIÓ DE DIPOSITAR L’ACTUALITZACIÓ DE LA FIANÇA A L’INCASÒL
Finalment, recordem l’obligació que pesa sobre el propietari de dipositar a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) no només l’import inicial de la fiança sinó també el de les actualitzacions posteriors i que la Cambra de la Propietat, en la seva qualitat d’entitat gestora de l’INCASÒL en matèria de fiances, està expressament habilitada per acceptar i tramitat els dipòsits corresponents i les seves actualitzacions, facilitant tota classe d’assessorament, informació i ajut que el dipositant pugui necessitar al respecte.
