La distinció entre petits propietaris i grans tenidors agafa protagonisme amb motiu de l’aparició de la pandèmia de la COVID-19, ja que el govern central dicta un paquet de mesures d’ajudes urgents en l’àmbit social i econòmic per a determinats sectors de la població amb major risc de vulnerabilitat. També la Generalitat de Catalunya legisla al respecte.
Segons la normativa estatal, qui és gran tenidor a Espanya?
El Reial Decret Llei 11/2020 distingeix entre “petits propietaris” i “grans tenidors” a l’hora d’oferir les corresponents ajudes al lloguer. Així doncs, aquest text normatiu, vigent fins el 31 d’octubre de 2021, conté la següent definició de gran tenidor:
- Persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, sense comptar els garatges i trasters, o bé que posseeixi una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats. Cal destacar que la definició que la norma fa referència a immobles urbans, de manera que entrarien en aquesta definició tant habitatges com locals.
Petit propietari és, per contra, que no reuneix aquestes condicions, és a dir, que tingui menys de 10 immobles urbans o superfície construïda de menys de 1.500m².
Això afectava l’aplicació de determinades mesures, entre les quals cal ressaltar:
1- Moratòria automàtica de la renda de lloguer o reducció del 50% en habitatges.
2- Suspensió dels procediments de desnonaments i llançaments en situacions de vulnerabilitat econòmica sense alternativa habitacional.
https://www.cambrapropietat.org/mesures-de-proteccio-en-materia-de-lloguers-aprovades-pel-govern/
3- Mesures de suport als locals comercials per a la moratòria en el pagament de la renda o reducció 50%.
Qui és considerat gran tenidor a Catalunya?
Actualment es defineix com a grans tenidors d’habitatge en la legislació aprovada al Parlament de Catalunya:
– A les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses siguin titulars de més de 15 habitatges (amb excepció de certs promotors socials d’habitatges i persones que tinguin més d’un 15% de la superfície habitable com a habitatge de protecció oficial destinats a lloguer).
La futura legislació autonòmica en matèria d’habitatge
En aquests moments el Govern Central treballa en un projecte de llei d’accés a l’habitatge, basat d’una banda en programes d’ajudes al lloguer per a aquells sectors més vulnerables de la població, i de l’altra, un paquet d’ajudes per a la promoció d’habitatge de lloguer social, mitjançant subvencions a la construcció, a la rehabilitació i a l’adquisició d’habitatges per les administracions públiques.
En canvi, el Parlament de Catalunya ha anunciat que té previst votar una proposició de llei per evitar els desnonaments de famílies vulnerables i recuperar els preceptes tombats del Decret Llei 17/2019 pel Tribunal Constitucional el gener passat (tal com argumenta en la seva exposició de motius).
En termes generals aquesta Llei, si finalment és aprovada, ha de regular entre altres les següents mesures:
– Les persones jurídiques passen a ser considerades grans tenidors d’habitatge quan, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars de més de 10 habitatges en el territori de l’Estat (en lloc de les 15 actuals).
– Oferiment de lloguer social: L’obligació dels propietaris grans tenidors a oferir un lloguer social a famílies vulnerables (10% ingressos de l’arrendatari) quan interposen un desnonament per impagament, per finalització de contractes de lloguers, en alguns casos d’ocupació i, en supòsits d’execució hipotecària.
– Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social. Quan un lloguer social arribi a la seva fi, l’arrendatari tindrà dret, per una sola vegada, a un nou contracte sempre que es trobi en situació d’exclusió residencial.
– En referència als habitatges buits la proposta de llei conté una sèrie d’importants mesures que afecten grans tenidors d’habitatges quan romanguin desocupats, de forma permanent i injustificada, per un període de dos o més anys. En aquest cas, les sancions per no ocupar legalment els habitatges, un cop requerit per l’administració, van des de sancions econòmiques de mil euros mensuals; cessió obligatòria per set anys o, fins i tot, l’expropiació forçosa. Totes aquestes mesures s’han de transmetre als propietaris que adquireixin un habitatge buit.
– Es crea un Registre que dependrà de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya on s’han d’inscriure totes les persones jurídiques que siguin susceptibles de ser considerades grans tenidors. Es concedeix el termini d’UN MES per a la inscripció.
En conclusió, caldrà estar molt atent a l’hora d’adquirir un immoble urbà, o planificar la venda d’alguna finca en propietat, articulat per mitjà de compravenda, donació, herència, etc …, doncs haurem d’estar al cas de com influeixen aquestes operacions en el nostre patrimoni immobiliari a l’hora de poder ser considerats, o no, grans tenidors d’habitatge.
