El Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb:
- El consell de Col·legis d’Administració de Finques de Catalunya
- El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya
- L’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya y
- L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE),
Tots ells han presentat conjuntament un recurs d’alçada, davant la Conselleria del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a conseqüència de la Resolució de la Secretària d’habitatge declarant 140 municipis com a zones de mercat residencial tens, pas previ per a poder establir límits als preus de lloguer dels habitatges. La citada declaració afecta a una població de 6,2 milions de persones, és a dir, prop del 80% de la població total de Catalunya. El recurs d’alçada presentat constitueix un tràmit administratiu previ a la interposició del corresponent recurs contenciosadministartiu davant els Tribunals de Justicia.
Convé recordar, així mateix, que totes les entitats anteriorment ressenyades ja van presentar al·legacions el passat 27 de juliol de 2.023 que es van centrar, principalment, en l’incompliment del contingut de la Llei de l’Habitatge estatal al no haver-se presentat, entre altres qüestions, una memòria justificativa per cadascun dels 140 municipis que acredités els motius que justificaven la citada qualificació.
Quines normes s’han d’aplicar doncs a l’hora de redactar un contracte d’arrendament d’habitatge?
Fins que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) no publiqui una Resolució al Boletín Oficial del Estado (BOE), validant i/o declarant zones de mercat residencial tens propostes per la Generalitat de Catalunya, no serà aplicable el control de les rendes dels lloguers d’habitatge establert per la Llei estatal de l’Habitatge. En conseqüència, la formalització dels contractes d’arrendament d’habitatge no restarà sotmesa a la limitació de lloguers i la renda serà la que lliurement pactin les parts.
