El 20 de setembre de 2021 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució DSO/2812/2021 de 15 de setembre dictada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per la qual es declaren diversos municipis de Catalunya com àrees de mercat tens d’habitatge.
La llei 11/2020, de 18 de setembre de 2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes de lloguer, dictada per la Generalitat de Catalunya, ja incloïa en el seu annex una relació de 60 municipis als quals es declarava de manera transitòria àrees de mercat tens d’habitatge i als quals se’ls aplicava basant-se en aquesta declaració l’índex de referència de preus de lloguer, impedint la possibilitat que les parts en un contracte poguessin pactar lliurement quina havia de ser la renda a pagar. Aquesta declaració transitòria, segons establia la disposició segona de la referida Llei 11/2020, tenia una durada d’UN ANY i deixava de tenir efecte si els òrgans competents, transcorregut l’any, no formalitzaven una nova declaració relativa al municipi en concret.
Del llistat inicial de municipis declarats com a àrees amb mercat d’habitatges tens establert en la Llei 11/2020, de 18 de setembre, ara no s’inclouen els municipis de Calafell, Reus, Salou, El Vendrelil i Tortosa. Això no vol dir que en un futur pròxim no se’ls pugui declarar com àrees amb mercat d’habitatge tens.
Per la seva banda l’Ajuntament de Tarragona va sol·licitar a l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya la declaració del municipi com a àrea de mercat tens d’habitatge per un període de cinc anys més, declaració que ha estat resolta favorablement per la Generalitat. La conseqüència immediata és que durant els propers cinc anys, els nous contractes d’arrendament d’habitatge situats dins el terme municipal de Tarragona no podran superar el preu de referència consignat per la Generalitat, i si es donés l’existència d’un contracte de lloguer formalitzat en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, no podran superar la renda de lloguer pactada en l’últim contracte si aquesta és inferior a la que resultaria de l’aplicació de l’esmentat índex.
La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, igual que la resta de Cambres de Catalunya, representen al col·lectiu de propietaris de Catalunya, que en la seva immensa majoria es tracta de petits propietaris arrendadors, no grans immobiliàries o empreses de lloguer, i en les seves mans es concentra la major part de parc immobiliari privat de lloguer. Com hem manifestat en moltes ocasions la intervenció a la baixa en els preus de lloguer juntament amb les altres mesures adoptades pel Govern per a la suspensió dels desnonaments, ja siguin per impagament o per resolució de contracte, i l’obligada pròrroga extraordinària dels arrendaments , estan provocant situacions reals d’enorme perjudici econòmic per als propietaris.
D’altra banda hem al·ludit a la il·legalitat de la Llei 11/2020, perquè suposa una clara vulneració al dret a la propietat privada reconegut per l’article 33 de la Constitució Espanyola i al Principi d’Autonomia de la Voluntat i de Llibertat de Pacte, que fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre ha operat en l’àmbit dels arrendaments d’habitatge a l’empara de l’actual Llei d’arrendaments Urbans.
És cert que el text constitucional recull el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, però no és menys cert que adjudica als poders públics la responsabilitat de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació (art. 47 CE).
La Llei 11/2020, que recordem està recorreguda davant el constitucional, trasllada aquesta responsabilitat als ciutadans-propietaris obligant-los a reduir o limitar les rendes de lloguer com a solució a un problema habitacional que simplement s’ha generat per la deixadesa i falta d’interès dels poders públics per desenvolupar una política pública d’habitatge. Haver fet els deures, hauria suposat una major dotació d’habitatge públic de lloguer o a preus assequibles que hauria evitat, d’una banda, la situació d’emergència habitacional que ha generat la pandèmia de COVID, i de l’altra, l’especulació dels preus de lloguer dels últims anys.
En la nostra opinió, prorrogar aquest intervencionisme públic en els preus de lloguer més enllà de la pròpia pandèmia i quan ja és un fet l’inici de la recuperació econòmica i les favorables previsions per al 2022, està clar que obeeix més a criteris partidistes i d’ideologia política, que a la voluntat de posar una solució adequada a les veritables necessitats del mercat d’habitatge en aquest país.
